EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Assignatures

Introducció a la Teoria del Disseny i de l’Art

Partint d’una introducció a l'estudi teòric i crític de les principals manifestacions artístiques i de disseny, s’estudiaran les transformacions de la cultura en relació a elles i a la seva apreciació. Es farà una aproximació a les principals problemàtiques i conceptes filosòfics implicats en l’art i el disseny, a través d’una acostament crític als temes i als textos fundacionals d’aquestes disciplines.

En acabar el curs l’estudiant estarà familiaritzat amb els diferents models d’aproximació, lectura i anàlisi del disseny i de l’art, així com podrà reflexionar sobre les categories fonamentals de la història i de la teoria del disseny i de l’art.

L’objectiu general és que l’estudiant conegui la teoria del disseny i de l’art en el seu discórrer històric i dins dels diferents contextos culturals, socials, econòmics, polítics, ideològics, religiosos, que han condicionat els discursos, l’estètica, la funció, les tècniques i els llenguatges formals de les obres.

Es busca que l’estudiant desenvolupi el seu esperit analític i crític i la seva sensibilitat per apreciar i interpretar les obres de disseny i art; que es familiaritzi amb el seu llenguatge, que aprengui a valorar-les i a extreure de les diverses manifestacions informacions sobre la cultura que les ha generat.

Codi

200639

Crèdits

6 ECTS

Curs

1

Semestre

1

Matèria

Filosofia

Professorat
Llengües

Català

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit per matricular-se d'aquesta assignatura. És introductòria i les persones que no hagin cursat mai estudis de filosofia poden perfectament seguir-la.

Continguts de l’assignatura

Disseny i discurs
Es planteja el disseny a la llum del seu significat cultural i la seva posició en la societat actual. Es desenvolupa una cultura del discurs en la qual els dissenyadors participen de donar sentit a les coses. S'investiguen els problemes contemporanis en les interrelacions del disseny amb la societat i el medi ambient. Es fa una investigació critica del discurs del disseny centrat en les dicotomies morals del judici en el disseny, com la viabilitat/inviabilitat, l'ús social/el caprici privat, el consum responsable/el malbaratament, el luxe/la necessitat. Es valora l'impacte d'aquest discurs sobre les àrees d'especialització dels dissenyadors. Cal acostar-se als dissenys existents amb un sentit crític dels seus valors socials i estètics més profunds, així com de les connotacions populars dels seus estils. Cal aprendre a discernir associacions simbòliques en el disseny i els vincles expressos amb un vocabulari històric d'imatges i metàfores que operen en les interpretacions tradicionals. I cal ser capaç de participar en la tasca imaginativa del disseny analitzant-ne les fortaleses i debilitats.

Disseny i investigació
S'estudia el disseny com a activitat organitzada, racional, sistemàtica específica. S'estudia com els dissenyadors treballen i pensen, l'establiment d'aproximacions adequades per al procés de disseny, el desenvolupament i l'aplicació de mètodes de disseny, tècniques i procediments, i la reflexió sobre la naturalesa i l'abast del coneixement del disseny i la seva aplicació a problemes de disseny. Es tracta d'elaborar els criteris racionals de presa de decisions, i la seva optimització. Es vol donar a conèixer i articular les capacitats cognitives i creatives dels dissenyadors comunes en molts camps del disseny. L'ús d'estudis de casos actuarà com a columna vertebral central valorant el que els dissenyadors fan quan dissenyen a través de la investigació empírica, basada en l'experiència testimoniada o l'observació i l'anàlisi.

Disseny i mediació
Avui en dia, el disseny ja no és la producció estàtica, distribució i consum d'un objecte. La pràctica del disseny s'ha convertit en un procés o actuació. El disseny té relació amb la informació, el coneixement, el consum, la producció, la recepció i la influència en els mitjans comunicatius. Cal integrar el coneixement especialitzat en les converses públiques, la introducció d'un vocabulari crític per a la discussió del disseny i les seves repercussions i efectes ideològics i estètics d'una manera que sigui perspicaç i útil. Blocs, tweets, aplicacions, xarxes socials requereixen un ull ben entrenat i hàbil, una vigilant atenció a etiquetar contingut i l'establiment de la discussió. Cal crear un seriós però molt consumible discurs crític en el disseny que proporcioni als seus lectors/usuaris noves maneres de veure com funciona el disseny i la manera com influencia les nostres vides.

Disseny i gestió
Els dissenyadors professionals juguen un paper cada vegada més important, no tant com a creadors de formes i més com a intermediaris culturals. Els dissenyadors professionals tenen maneres de resoldre problemes que són d'utilitat per a les empreses que tracten d'innovar i per a les societats que tracten de fer realitat el canvi. El disseny és una activitat centrada en l'usuari i els dissenyadors tenen la capacitat de comprendre i interpretar els punts de vista dels usuaris finals i els problemes que enfronten, per això el disseny té alguna cosa important que oferir als directius de les organitzacions que estan sota pressió per mantenir o augmentar la quota de mercat. El disseny és ara el centre de la innovació, mobilitzant-se entre consultories de disseny i educadors de gestió. En aquest context, es debat un enfocament empresarial i cap a la innovació social.

Metodologia docent i activitats formatives

Activitats formatives

Activitats dirigides

Activitats supervisades

Activitats autònomes

Avaluació

Avaluació continuada

  1. Avaluació inicial
    Es durà a terme a través d'un exercici molt senzill de concreció, en forma de mapa conceptual entorn al concepte de disseny i a l’ofici de dissenyar.

  2. Avaluació continuada
    Aquesta es durà a terme a través de 2 vies:
    La primera (1) serà entorn a la lectura de textos i el seu debat oral en grup.
    La segona via d’avaluació (2) seran els exercicis-test realitzats individualment sobre els textos llegits i debatuts prèviament.

  3. Avaluació final
    Es realitzarà mitjançant dos breus exercicis, a base d'un qüestionari de preguntes referides a les tesis principals exposades en les classes i els textos que constitueixen la base documental del curs.

Activitats d'avaluació:

Bibliografia i enllaços web

Bierut et al. Looking Closer 3: Classic Writings on Graphic Design.
New York: Allworth Press, 1999.

Costa, Joan. Diseño, Comunicación y Cultura.
Madrid: Fundesco, 1994.

Dorfles,Gillo. Símbolo, comunicación y consumo.
Barcelona: Editorial Lumen, 1975.

Dorfles, Gilo. El diseño industrial y su estética.
Barcelona: Editorial Labor, 1973.

Huisman, Denis i Patrix, Georges. La estética industrial.
Barcelona: Oikos Tau Ediciones, 1971.

Llovet, Jordi. Ideología y metodología del diseño.
Barcelona: Gustavo Gili, 1981.

Lupton, Ellen i Abbot Miller, J. Design Writing Research: Writing on Graphic Design.
London: Phaidon Press, 1996.

Margolin, Lluís (ed). Design Discourse.
Chicago & London: The University of Chicago Press, 1989.

Wenceslao Rambla, Estética y diseño.
Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2007.

Programació de l'assignatura

Activitats d'aprenentatge

Activitats setmanals

Activitats mensuals

Lliuraments

Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències específiques

Competència

Resultats d’aprenentatge

Competència

Resultats d’aprenentatge

Competències transversals

E I N A