EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Assignatures

Art, disseny i societat

Dins la matèria “Art” (que comparteix amb les assignatures “Introducció a la història de l’art i del disseny” i “Història de l’art i del disseny moderns”) “Art, disseny i societat” (ADS) incideix en el disseny com a fet sociocultural i en la relació dinàmica que manté amb el conjunt de fets anàlegs que anomenem art. Per evitar redundàncies amb la resta d’assignatures de la matèria, queden fora de l’àmbit d’ADS les teories aïllacionistes del disseny i de l’art (no així les teories contextualistes i institucionals) així com les atribucions estilístiques i els criteris avaluatius.

Objectius formatius: - Delimitar el camp de la pràctica del disseny i identificar la seva posició relativa respecte als camps de l’art, la tecnociència, i els entorns polítics i econòmics. - Entendre els mecanismes fonamentals de producció de sentit i semiosi implicats en la pràctica del disseny i la seva relació amb els de les diferents pràctiques creatives. - Avaluar la repercussió social com a indicador d’innovació en el procés creatiu. - Localitzar evidències de mediació intercultural a través del disseny.

Codi

200635

Crèdits

6 ECTS

Curs

1

Semestre

1

Matèria

Art

Professorat
Llengües

Català

Prerequisits

No hi ha prerequisits per a Art, disseny i societat. Donat que es tracta d’una assignatura de formació bàsica que s’imparteix el primer semestre del primer curs del Grau en Disseny, tot estudiant que hagi cursat qualsevol modalitat de batxillerat està qualificat per cursar-la.

Continguts de l’assignatura

1. Dissenyar la vida social o l’art de viure en societat Assemblees i assemblatges d’humans i no-humans

2. Fem perquè pensem o pensem perquè fem? El procés d’adquisició d’habilitats. Tècniques i rutines

3. La regulació del desig Distinció. consum i competència: cultura material i ordre social

4. Primordialisme: reproducció social i producció de localitat Terra, sang i casa: la naturalesa de la pertinença

5. L’escalfor de la cultura
Paràmetres de confort i exigències del gust

6. Planificació, ordre i disciplina L’articulació d’espai, poder i coneixement en els models de ciutat

7. Auditoris. parlaments i sales d’espera Com fer públiques les coses públiques

8. Figuracions del consens Esquemes de síntesi i patrons culturals

9. Contenidors, col·leccions i arxius Formes de memòria i construcció de la temporalitat

10. La gestió de la mort Preservar i separar: el disseny del més enllà

Seminari: les sessions de seminari seran d’anàlisi de projectes de disseny i tindran com a fil conductor la propagació del concepte “projecte” entre diferents àmbits i disciplines. L’objectiu serà identificar el paper del projecte per definir els camps de la pràctica artística i del disseny contemporanis. A partir de casos d’estudi es tractaran els següents aspectes:

Metodologia docent i activitats formatives

Activitats formatives

Avaluació

Modalitats d’avaluació.

Criteris d’avaluació.

Es considerarà “No presentat” l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències.

En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.

La revisió ordinària de les qualificacions es realitzarà la setmana següent al lliurament de les correccions.

Bibliografia i enllaços web

Marc general

Peter Sloterdijk. “Insulamientos: para una teoría de las cápsulas, islas e invernaderos” a Esferas III. Madrid: Siruela, 2004, pp. 237-282.

Lectures obligatòries de cada tema

Tema 1 Sharp, Lauriston R. “Hachas de acero para australianos de la edad de piedra” a Jesús Contreras (ed.) Antropologia económica, estudios etnográficos. Barcelona: Editorial Anagrama, 1981, pp: 149-161

Tema 2 Ingold, Tim. “Walking the Plank: Meditations on a Process of Skill” a Being Alive: Essays on Movement, Knowledge and description. Londres: Routledge, 2011, pp. 51-62.

Tema 3 Douglas, Mary. “El mal gusto en el mobiliario” a Estilos de pensar. Barcelona: Gedisa, 1998, pp. 65- 89.

Tema 4 Bourdieu, Pierre. “La casa o el món capgirat” a Tres estudis d’etnologia de la Cabília. València: Publicacions de la Universitat de València, 2009, pp. 59-78.

Tema 5 Greenberg, Clement. “Vanguardia y kitsch” a La pintura moderna y otros ensayos. Madrid: Siruela, 2006, pp. 23-44.

Tema 6 Paul Rabinow. “Ordonnance, Discipline, Regulation: Some Reflections on Urbanism” a Setha Low i Denise Lawrence-Zuñiga, The Anthropology of Space and Place. Malden: Blackwell, 2003, pp. 353-362.

Tema 7 Latour, Bruno. “From Realpolitik to Dingpolitik” a Bruno Latour i Peter Weibel (eds.) Making Things Public. Cambridge : MIT Press ; [Karlsruhe, Germany] : ZKM/Center for Art and Media in Karlsruhe, 2005

Tema 8 Maurice Bloch, “What Goes Without Saying: The Conceptualization of Zafimaniry Society” a How We Think They Think. Boulder i Oxford: Westview Press, 1999, pp. 22-38.

Tema 9 Roger Sansi-Roca. “The Hidden Life of Stones: Historicity, Materiality and the Value of Candombé Objects in Bahia”, Journal of Material Culture, 2005, n.10, pp.139-155.

Tema 10 Belting, Hans. “Imagen y muerte:la representación corporal en las culturas tempranas (con un epílogo sobre la fotografía)” a Antropología de la imagen. Barcelona, Katz, 2007, pp. 177-232.

Lectura complementària al seminari:

Luc Boltanski i Éve Ciapello. El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal, 2002.

Programació de l'assignatura

Modalitats d’avaluació.

1. Avaluació inicial. Tindrà lloc durant les sessions d’acollida a partir de la lliçó inaugural.

2. Avaluació continuada. Es durà a terme a través de dues activitats d’aprenentatge:

3. Avaluació final. Es realitzarà mitjançant dues proves escrites al mitjans i al final del semestre referides als continguts principals exposats a les classes. Aquestes proves, individuals, representen el 40% de la nota final.

Criteris d’avaluació.

Es considerarà “No presentat” l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències.

En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.

La revisió ordinària de les qualificacions es realitzarà la setmana següent al lliurament de les correccions.

Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències específiques

Competència

Resultats d’aprenentatge

Competència

Resultats d’aprenentatge

Competència

Resultats d’aprenentatge

Competències transversals

E I N A